19 de maig del 2009

Justificar l'ensenyament de la música: una vegada més!!!

Tenir un contacte continu amb la música, tocant un instrument, genera una estimulació a través de l'oïda i el tacte que ajuda que el cervell reconegui nous patrons d’il·lació a nivell neuronal que li permeten tenir connexions amb efectes en matemàtiques o en l’ús del llenguatge.
Ramón i Cajal, descobridor dels mecanismes que governen les connexions neuronals, va establir a principis del s. XX que l'única activitat que feia més connexions en les cèl·lules cerebrals era tocar un instrument: cada dit en la seva funció, ritme i velocitat, (afegint-hi la coordinació del moviment dels peus, en alguns instruments, com ara el piano, l'orgue, l'arpa, la bateria...), fan que el cervell treballi al 100%, però també el cos, doncs estem parlant d'utilitzar les mans, dits, braços, esquena...
L’objectiu de l’estudi de la música, no necessàriament té per finalitat arribar a ser un músic professional. Però sí que desenvolupa característiques de la personalitat com ara la disciplina, la memòria, la concentració, el saber escoltar, però sobretot paciència i control d'emocions que fan una personalitat pacient, concentrada, sensible i, sobretot, intel·ligent.
Dit això, acostem aquest art als nostres infants des de ben petits; en el futur ens ho agrairan i nosaltres també ho agrairem.
(E. Barniol)