Missatge oficial del Dia de la Dansa d'aquest any 2009: 
"El futur de la dansa radica en les persones que no ballen. Aquestes persones pertanyen a dues categories: els que simplement no van aprendre a ballar, i aquells que pensen que no poden ballar. Aquests dos tipus de persones representen el més gran repte per a la professió del mestre de dansa. D'acord
amb la lluita de la UNESCO contra els prejudicis i la discriminació, estem tractant d'ampliar els límits de la dansa per a canviar la percepció actual del que és un ballarí. L'art de la dansa no és necessàriament una exposició de l'extremadament físic, de la precisió exacta, o de la desbordant emoció. Pot ser una celebració d'interacció entre els artistes intèrprets. Podem enriquir els recitals de dansa amb cantants, actors, narradors, mims, acrobates, etc. de totes les edats i de tots els graus de discapacitat. La integració per mitjà de la dansa dels fins ara exclosos, no solament és una obligació moral, sinó que també obre una gran porta de sortida en temps de crisi econòmica i atur. A cada país hi ha milions de persones amb discapacitat física o mental. Creiem que estan apunt per ballar. Ajudar-los, crearà nous llocs de treball per a milers de professors de dansa. Els discapacitats són assistits pel ministeri de Salut, el pressupost del qual és moltes vegades major que el del Ministeri de Cultura. La integració de persones marginades en la pràctica de la dansa és tan important com la seva integració en el mercat laboral. CID (Consejo Internacional de la Danza) s'adhereix al principi de que tots puguin ballar. El Dia de la Dansa 2009 es dedica a la dansa integradora. Inclourem a tots els membres de la societat en els nostres cursos i en les nostres actuacions escèniques".
Prof. Alkis Raftis
President del Consell Internacional de la Dansa
UNESCO, París
"El futur de la dansa radica en les persones que no ballen. Aquestes persones pertanyen a dues categories: els que simplement no van aprendre a ballar, i aquells que pensen que no poden ballar. Aquests dos tipus de persones representen el més gran repte per a la professió del mestre de dansa. D'acord
amb la lluita de la UNESCO contra els prejudicis i la discriminació, estem tractant d'ampliar els límits de la dansa per a canviar la percepció actual del que és un ballarí. L'art de la dansa no és necessàriament una exposició de l'extremadament físic, de la precisió exacta, o de la desbordant emoció. Pot ser una celebració d'interacció entre els artistes intèrprets. Podem enriquir els recitals de dansa amb cantants, actors, narradors, mims, acrobates, etc. de totes les edats i de tots els graus de discapacitat. La integració per mitjà de la dansa dels fins ara exclosos, no solament és una obligació moral, sinó que també obre una gran porta de sortida en temps de crisi econòmica i atur. A cada país hi ha milions de persones amb discapacitat física o mental. Creiem que estan apunt per ballar. Ajudar-los, crearà nous llocs de treball per a milers de professors de dansa. Els discapacitats són assistits pel ministeri de Salut, el pressupost del qual és moltes vegades major que el del Ministeri de Cultura. La integració de persones marginades en la pràctica de la dansa és tan important com la seva integració en el mercat laboral. CID (Consejo Internacional de la Danza) s'adhereix al principi de que tots puguin ballar. El Dia de la Dansa 2009 es dedica a la dansa integradora. Inclourem a tots els membres de la societat en els nostres cursos i en les nostres actuacions escèniques".Prof. Alkis Raftis
President del Consell Internacional de la Dansa
UNESCO, París
1. El missatge oficial del Dia de la Dansa s'envia a mes de 100.000 professionals de la dansa en 200 països. I es tradueix a dotzenes d'idiomes.
2. Cada any des de 1982 se celebra el Dia Mundial de la Dansa (29 d'abril) per l’enorme atractiu despertat per l'art de la dansa. Aquest di
a se sol·licita a companyies i escoles de dansa, organitzacions i particulars l'engegada d'activitats dirigides a una audiència fora del seu àmbit habitual.
a se sol·licita a companyies i escoles de dansa, organitzacions i particulars l'engegada d'activitats dirigides a una audiència fora del seu àmbit habitual. 3. El CID (Consell Internacional de la Dansa) és l'organització oficial per a totes les formes de dansa en tots els països del món. El CID és reconegut per la UNESCO, els governs nacionals i locals, les organitzacions internacionals i les institucions públiques i privades. Entre els seus membres es troben les més destacades federacions, associacions, escoles, companyies i persones de més de 150 països. Va Ser fundada el 1973 en la seu de la UNESCO a París.
(La UNESCO és l'organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura.)
