Carnestoltes

Carnestoltes

Cançó popular catalana

Nadales diferents

Altres cançons de nadal 4

Edita: Música Global

2007

Estil: Pop-rock

Caga tió

CAGA TIÓ (Nadala tradicional catalana)

Tió (m): tronc que per Nadal hom fingeix que, a força de bastonades de les criatures, arriba a cagar dolços i altres regals.
A Sant Genís dels Agudells, en altre temps una parròquia formada per un grup més o menys extens de masies i cases de pagès i actualment un suburbi de la part alta de Barcelona, vers l’any 1868, les funcions populars nadalenques prenien tot l’aspecte i l’ambient de la vida rural. La vetlla de Nadal a la tarda, tota la mainada menada pel campaner de la parròquia, eixia al camp a collir herba per alimentar el tió de Nadal, perquè així donés més torrons i dolços encaramelats al moment d’acariciar-lo amb el bastó. La qual cerimònia tenia lloc després de sopar bo i esperant l’hora d’assistir a la missa del gall.
A les masies del Vallès, lo caga tió es fa a la vetllada abans d’anar a la missa del gall. S’escull un dels tions més grossos, foradat un xic per dins i en son amagatall s’hi fiquen pinyons i dolços. Cada mainadeta agafa un boscall, el més gruixut que pot perquè tingui bon cop, i quan l’avi dóna llicència s’atansa al tió i li comencen a donar bastonades cridant: «Caga tió, si no et dono cop de bastó!» Ramon Violant i Simorra, El Nadal a Catalunya (1948)

Nadales catalanes

Nadales catalanes

RABADÀ: noi que ajuda a un pastor a guardar el ramat.
"Però, encara que un hom somniï amb la imatge pagana d'un gall farcit, no per això el poeta i l'artista nadalenc deixen de pintar-se la cara de farina, simulant la neu de les muntanyes, es posen una perruca de molsa de pessebre, i una pell de be de rabadà, agafen els ferrets i la simbomba, i vinga folklore i vinguen idil·lis i innocències".
Josep M. de Sagarra, «Nadalisme» (La Publicitat, 25 de desembre del 1923) (reproduït a L’ànima de les coses, Barcelona: Quaderns Crema, 2001, pàg. 222).