16 d’abril de 2009

Poesies d'instruments

EL VIOLÍ
A mi no em ve d’aquí
tocar demà o ahir,
jo sóc un violí
que sona perquè sí en si.
Gonyí – gonyí – gonyí

Aquest que em grata així
es creu un serafí,
però és un assassí,
que em fa per treure un mi sofrir.
Gonyí – gonyí – gonyí

Deixeu-me anar a dormir
o beure un got de vi.
Tinc mandra i tot de dir
que això no fa per mi ni un bri.
Gonyí – gonyí – gonyí

De vespre o de matí,
el que m’agrada a mi,
en lloc de tant gonyí,
és practicar l’esport marí.
Gonyí – gonyí – gonyí

Miquel Desclot