Comencem el mes de setembre, mes escolar per excel·lència.
Tots aquells i totes aquelles qui us dediqueu a l'ensenyament de la música i la dansa, ompliu, cadascun dels propers mesos, els vostres centres d'aquestes disciplines, a petites culleradetes, però diaries, que és com de veritat alimentem l'ànima i la ment. Ja a la cultura grega, la música i la dansa eren emprades com a mitjà per a conrear l'esperit, crear diferents estats d'ànim i com instrument per als moments lúdics. Plató (427 o 428 al 347 o 348 a. de C.) considerava que la música era adequada per a l'educació general, atorgant-li la capacitat de modelar l'esperit, destacant la consideració que conferia la música, la poesia i la dansa com mitjans indispensables per a l'educació del caràcter, susceptibles de fer els homes millors i més virtuosos. En la seva obra Les Lleis (llibres II i VII) abordava qüestions d'educació musical arribant a afirmar: “No podrà ser tingut per educat qui no sigui capaç de cantar i ballar bé”.
(Enriqueta Barniol)
