23 de juliol del 2010

L'ensenyament de música ajuda a desenvolupar habilitats cognitives, sensorials i de comunicació.

La formació musical pot produir canvis biològics en el cervell que augmentin el processament musical i derivin en altres millores en el llenguatge, la parla, la memòria, l'atenció i fins i tot l'emoció vocal, segons una revisió de dades realitzada per Nina Kraus i Bharath Chandrasekaranla, de la Northwestern University, dels Estats Units, que es publica en el darrer número de Nature Reviews Neuroscience.

In this Perspective, Kraus and Chandrasekaran show that changes in the nervous system that are induced by music training enhance auditory processing, not only of music but also of speech and language. They argue that music training should be provided in schools to benefit children throughout society.

Les dades suggereixen que les connexions neuronals creades durant les classes de música també preparen al cervell per a altres aspectes de la comunicació humana. "L'efecte de l'entrenament musical suggereix que, de forma similar a l'exercici i el seu impacte en el benestar del cos, la música és un recurs que tonifica el cervell per a l'aptitud física i per tant requereix que la societat reexamine el rol de la música en el desenvolupament individual". També s'assenyala que aprendre sons musicals pot enfortir l'habilitat del cervell d'adaptar-se i canviar, a més de permetre al sistema nerviós proveir un andamiatje de patrons que són importants per a l'aprenentatge.

Aprendre a tocar un instrument condiciona al cervell per a triar què és rellevant en un complex procés que pot involucrar la lectura, el recordar una partitura, calcular temps i coordinar-se amb altres músics. "La selectivitat cerebral d'un músic realça els elements portadors d'informació del so";  "en una bella interrelació entre els processos sensorials i cognitius, el sistema nerviós fa associacions entre sons complexos i el que signifiquen".

Les classes de música poden ajudar a millorar la parla i la capacitat de parlar una llengua estrangera; els músics són més reeixits que els no músics a l'hora d'incorporar patrons del so per a aprendre un nou idioma. Els nens que reben formació musical són millors per a detectar els canvis de to en la parla i tenen un vocabulari més ampli i una millor capacitat de lectura que els nens que no aprenen música.

Les investigadores conclouen que cal invertir seriosament en recursos per a incorporar classes de música en les escoles, al costat de rigorosos exàmens dels seus efectes en l'escolta, l'aprenentatge, la memòria, l'atenció, la lectura i l'escriptura.

Quant a les autores d'aquesta recerca:

1.Nina Kraus and Bharath Chandrasekaran are at the Auditory Neuroscience Laboratory and the Roxelyn and Richard Pepper Department of Communication Sciences, Northwestern University, 2240 Campus Drive, Evanston, Illinois 60208, USA.

2.Nina Kraus is also at the Institute for Neuroscience, the Department of Neurobiology and Physiology and the Department of Otolaryngology, Northwestern University, Illinois, USA.

3.Bharath Chandrasekaran is also a member of the Communication Neural Systems Research Group, Northwestern University, Illinois, USA.
 
Font: Nature Reviews Neuroscience 11, 599-605 (August 2010)