13 d’octubre de 2010

Políticament incorrecte 2

Malgrat els beneficis de la música i la dansa en la formació integral de l'alumne/a, reiteradament justificats, explicats, experimentats, descrits i publicats en ple s. XXI persisteix, encara el mite que aquestes arts, immerses en el marc legal del currículum, no són del tot "acadèmiques", tot i la seva evidència i obvietat, si no més aviat "ornamentals".

La seva tasca es sucumbir a la "suggerència de col·laboració" d'equips directius ignorants i arrogants "en la preparació i organització de festivalets" amanit amb un fals i aparent suport per part d'alguns professors del claustre, manca total de planificació quant a objectius, competències, continguts, criteris d'avaluació... a assolir, i per acabar-ho d'adobar sense una ampliació de dotació horària, ni recursos econòmics, humans ni equipaments i el més "pelut" fer-ho a curt termini...

Per bé que, els que es dediquen a la docència d'aquestes arts i els seus alumnes, és amb aquests concerts, recitals, presentacions...on més gaudeixen i on més aprenen pels processos d'aprenentatge que hi ha al darrera i el repte que tot plegat implica

Cal deixar que l'especialista de música i dansa treballi dignament sense imposicions i realitzi els "festivalets" quan ho cregui convenient i no tingui la sensació que la seva feina serveix de màrqueting bé, per a augmentar matrícula, bé, perquè l'equip directiu es posi medalles, bé, per que alguns professors s'alliberin de feina, bé per... digueu-ho com vulgueu.

I tota semblança d'aquest escrit amb la realitat d'alguns centres educatius, és pura coincidència!!!!!

Algú ho havia de dir!