El coneixement sobre didàctica de la música i la dansa que imparteixo i trameto als meus alumnes de la Universitat procedeix en gran part de la praxis diària d'exercir durant molts anys l'ensenyament de la música i la dansa als meus alumnes de l'escola.
Tal vegada, és aquesta praxis, la que em permet escriure sobre els considerats "popes" de la pedagogia musical en el nostre país, vertaders il·luminats que, amb un gran desconeixement sobre l'ensenyament de la música i la dansa a l'escola, són capaços de teoritzar, escriure i publicar el que els veritables "grans" ja han teoritzat, experimentat i publicat; i per acabar-ho d'adobar la recerca que porten a terme, traspassa el límit de la mediocritat per la poca o gens aportació a les necessitats reals d'aquesta matèria i la formació del seu professorat.
Algú ho havia de dir!
