Terpsícore és l'àgil, esvelta i jovial musa de la dansa. La dansa sorgeix amb l'home mateix, i és a través dels moviments del cos, braços i cames, que manifesta els seus sentiments com l'amor, decepció, tristesa, goig. L'home balla pels mateixos motius que canta. En la dansa hi ha un principi essencial que és la construcció del moviment en l'espai, en el qual s'incorporen el ritme, el temps i l'expressió corporal. De les diferents expressions de la dansa, el ballet o dansa clàssica és la qual ha desenvolupa un complex suport tècnic, per a constituir-se en un art escènic per excel·lència, l'existència de la qual té més de 200 anys d'evolució, i l'execució de la qual significa per a qui els realitzen, disciplina, concentració, capacitat física quant a flexibilitat, força, coordinació, orientació, ritme, així com moltes hores d'entrenament i dedicació. Avui dia el seu ensenyament es dóna tant en escoles públiques com privades, on la majoria de l'alumnat, ho integren dones, i lamentablement amb un lent o nul processos d'incorporació en el nostre país, de barons, pels prejudicis absurds que existeixen i el tracte discriminatori de fet i paraula, cap als nens i joves que desitgen aprendre i ballar ballet.
A la mitologia grega Terpsícore és una de les nou muses nascudes fruit de nou nits d'amor entre Zeus i Mnemósine. Divinitats del cant i de la dansa eren venerades com a de les fonts i fou norma d'invocar-les en començar qualsevol cant poètic. Els seus noms eren Clío, Urània, Melpomene, Talia, Terpsícore, Erato, Cal·líope, Euterpe i Polímnia. Les ninfes vivien al Mont Parnàs, on Apol·lo hi passava moltes estones i es trobava amb elles. Així, es va adonar de que cadascuna tenia qualitats especials i gustos molt particulars. Aleshores els hi proposà presidir-les a títol de germà gran. Van formar una companyia indissoluble, consagrada exclusivament a celebrar les arts, l'honor i la glòria del món i els va assignar a cadascuna una funció, essent Terpsícore la musa de la poesia coral i de la dansa. A lloms de Pegàs van ser transportades a l'Olimp on totes les divinitats d'aquell celestial Imperi aculliren amb satisfacció els plaers que els hi oferien les muses. Apol·lo guiava els seus cants i les seves danses i així foren celebrades pels poetes.
