19 de març de 2013

Us en recomano la lectura!

"Si voleu ser mestres heu de voler transformar el món i l'escola". 

Amb aquesta afirmació, el director del Casal d'Infants del Raval Enric Canet va interpel·lar  en la conferència sobre la "Infància en risc d'exclusió social", en el marc de la Setmana d'Activitats Extraordinàries que organitza la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport.

Els factors de risc de l'exclusió social
Enric Canet, en la conferència que va impartir el passat 13 de març a l'Auditori de la Facultat va explicar quins són els factors de risc d'exclusió social i els va emmarcar en tres situacions. La primera, les situacions geogràfiques: "hi ha nens que en barris marginals no van a l'escola de 0-3 anys i per tant quan arriben a Primària no s'han socialitzat, no entenen l'idioma -aquells que no han sortit de l'entorn del grup immigrant-" va assenyalar Canet. També va destacar la importància de l'educació postescolar ja que "als nens de barris marginals, els temps postescolar serveix per seguir-los socialitzant" i en aquest sentit va afirmar que hi ha una "frontera molt marcada en funció dels barris". A més va apuntar que "les escoles al marge no tenen les possibilitats de moltes escoles de barris més benestants que tenen recolzament dels pares a través de les Ampes...". En segon lloc va explicar com les situacions estructurals són un risc d'exclusió: "es tracta de nens molt poc estimulats i amb uns límits incoherents i són precisament aquests nens amb situació de vulnerabilitat els que necessiten més límits per sentir-se més protegits". Així mateix va destacar "la manca de reforç afectiu de molts d'aquests nens a qui mai ningú els ha dit que han fet alguna cosa positiva", però va afirmar que "sempre es pot recuperar aquests joves que vénen de situacions desvertebrades, agafant algun element que tinguin d'èxit i potenciant-lo". I la tercera situació a la qual va fer referència són les situacions estructurals: "l'entorn físic on viu el nen influeix en la seva situació de vulnerabilitat" i també "les angoixes de la crisi es transmeten als nens amb violència, amb manca d'afecte... per part dels adults que el rodegen".

Les conseqüències de les situacions de risc
També va parlar de les conseqüències d'aquestes situacions. En va apuntar cinc: primer, la pietat cap a aquests nens i en aquest punt va remarcar que "no se'ls ha de sobreprotegir"; en segons lloc, l'estigmatització, "els nens van quedant marcats de curs en curs" i va interpel·lar els futurs educadors dient-los que "quan es vol potenciar un nen, el nen queda potenciat"; la tercera conseqüència, la supervivència, "en situacions límit s'aguditza la picaresca"; en quart lloc va apuntar "el risc que tenen aquests nens de quedar més aïllats"; i per últim va explicar com "entre ells es protegeixen, generen una mena de síndrome d'estocolm".

Les accions que cal fer
Per acabar va plantejar què es pot fer des de l'educació i en aquest sentit Enric Canet va afirmar que "la mestra que no serveix per a la inclusió... no serveix per a res" i va afegir "si voleu ser mestres heu de voler transformar el món i l'escola, treure de les estructures escolars allò que deixa nens al marge". També va plantejar la necessitat de canviar el model d'escola i substituir-lo per "un model que reforci les competències de cada nen" i també va assenyalar que "no es pot tractar tots els alumnes per igual. Els més vulnerables han de ser els més importants; no se'ls ha de tractar ni amb pietat ni estigmatitzar-los". I va acabar dient que "tothom té alguna cosa a aportar i l'escola dóna més del que sembla".


Font:  http://www.catalunyareligio.cat/ca/articles/38109